Artículos - Biografias

PERE ALSIUS I TORRENT, UN REFERENT A LA SEVA ÈPOCA

El Colors del Pla de l'Estany
núm.182, febrer 2015, p.51.

Aprofitant que enguany es celebra el centenari de la mort de l'insigne farmacèutic banyolí, no em puc estar de fixar-me en una seva vessant, la d'amfitrió, la de persona a la que venien a trobar tots els científics i lletraferits que aquells anys venien a Banyoles. Ja fos per visitar el museu que tenia a casa seva, on entre d'altres peces hi havia la famosa «Mandíbula de Banyoles», ja fos per que els acompanyes en les seves visites a la ciutat de l'estany. Aquest és el cas, per exemple, dels folkloristes Francesc Maspons i Joan Bru, qui demanaven la seva presència cada cop que venien a Banyoles per tal que els fes partícips de les llegendes locals, tot barquejant per l'estany, de la mateixa manera que va fer el llibreter gironí Josep Franquet quan va venir a Banyoles acompanyat del poeta Jacint Verdaguer, qui desprès d'aquella breu però intensa estada, envià al seu amfitrió, des de la Mare de Déu del Món, una carta amb el poema titulat A mos amics de Banyoles.

Poc abans ho havien fet també els membres de l'Associació Catalanista d’Excursions Científiques que el 12 d'abril de 1884 varen arribar a Banyoles i a qui Alsius els va fer de guia en una passejada que, començant pels Turers, els va dur al Monestir, a Santa Maria i la plaça Major, seguint deprès cap a l'estany, on Pere Alsius els delectà amb les llegendes locals ja que aquella tarda estava «com feta á posta pera reviurer vellas rondallas» i les Estunes, tal i com deixà escrit un dels excursionistes, Peregrí Casades, que acaba dient que en acomiadar-se, l'il·lustre amfitrió, els obsequià amb un exemplar del Cuadro paleontologico de la provincia de Gerona.

Altres ho feien a nivell pedagògic, com el catedràtic d'Història Natural de l'Institut de Girona, Manuel Cazurro, qui acompanyat d'altres professors, com Joan Pericot, i diversos alumnes, després de fer divesos mesuraments a l'estany «cuyas aguas surcamos en seis amplias barcas, entregándonos á las tareas del sondeo [...]» varen visitar la col·lecció arqueològica de Pere Alsius i «la mandíbula humana».

Un altre que va fer cap a Banyoles, fou l'iniciador de l'espeleologia a Catalunya, el sacerdot Norbert Font i Sagué, membre del Centre Excursionista de Catalunya, qui en la ressenya de l'excursió geològica que va fer amb altres quinze socis de l'entitat a la zona volcànica de la Garrotxa, esmenta que no es varen estar de passar per Banyoles «admirando el museo del delegado del Centre Excursionista en Bañolas, don Pedro Alsius».

També varen deixar constància de la seva trobada amb Alsius el doctor Feliu Duran i Cañameres, del Centre Excursionista de Catalunya, i Ramon Arabia i Solanas, impulsor de la reconstrucció del Monestir de Ripoll, i un dels fundadors de l’Associació Catalana d’Excursions.

Una altre entitat, en aquest cas la secció excursionista de l'orfeó Gironí, va venir a Banyoles, tal i com deixà escrit el diari La Lucha el 19 de desembre de 1905, on varen ser rebuts per Alsius «Ese excelente señor que vive en plena época cuaternaria» qui els va dur a casa seva on els explicà els diferents objectes de la seva col·lecció «Después de la amena conferencia del señor Alsius, y después de haber contemplado piedras, huesos, cacharros y pergaminos [...]».

I de més enllà de les nostres fronteres, a tall d'exemple, es pot esmentar al geòleg francès, Marcel Chevalier, del laboratori de Paleontologia de Paris el qual, com deia el Diario de Gerona del 2 de febrer de 1911 «visitó detenidamente en Bañolas la notable colección de objetos prehistóricos que tiene el Sr. Alsius».

En resum varen ser molts els científics i literats de l'època que varen deixar constància de la seva trobada amb Alsius, però esmentar-los a tots donaria lloc a una llarga llista que per manca d'espai no es pot fer.